Durant els anys que va durar la Segona Guerra Mundial (1939-1945), o la Gran Guerra Pàtria, segons els russos, els artistes soviètics van jugar un paper importantíssim per a obtenir la victòria. Es van dedicar a dissenyar cartells amb eslògans que servissin per a aixecar la moral del poble i dels soldats davant les escomeses de l’exèrcit nazi.
Aquests cartells s’enviaven principalment als fronts i es penjaven a les trinxeres, als refugis antiaeris i als hospitals. Eren veritables armes ideològiques que incitaven els soldats de primera línia i de la rereguarda a la valentia i a la venjança.
El cartell que he triat per a l’entrada d’avui és bastant representatiu de com eren els cartells soviètics de l’època de la Segona Guerra Mundial.
Com veiem, el cartell està dividit en dues parts bastant clares, la de l’esquerra, amb un núvol de fum negre, un llampec amb la paraula Blitzkrieg i una caricatura d’Adolf Hitler amb els peus tacats de sang, i la de la dreta, protagonitzada per un soldat de l’Exèrcit Roig pintat de color vermell amb un edifici coronat per l’estrella roja, símbol per excel·lència de la URSS.
A la part inferior del cartell, veiem un rodolí que he decidit traduir de la següent manera:
De la gola no surt veu, sinó un bestial crit.
S’ensorren els plans, fracassa la Blitzkrieg.
La Blitzkrieg (guerra llampec) és una tàctica bèl·lica ofensiva que va fer servir l’Alemanya nazi durant la primera fase de la Segona Guerra Mundial. Consistia en concentrar la força de l’ofensiva en un objectiu molt concret en lloc de repartir-les per diferents punts. La tàctica de la guerra llampec va tenir èxit contra països com Polònia, Països Baixos i França, però, a la Wehrmacht, no li va acabar de funcionar contra la Unió Soviètica.
Inicialment, la Blitzkrieg va resultar exitosa contra la URSS, i l’Exèrcit Roig va retrocedir fins a Moscou. Després, en una segona ofensiva, les tropes alemanyes es van dirigir a l’est, cap al riu Volga i la ciutat de Stalingrad. La batalla de Stalingrad va suposar un punt d’inflexió en la Segona Guerra Mundial: després d’aquesta derrota, la Wehrmacht no va poder recuperar la seva força ofensiva i, per tant, la victòria soviètica a Stalingrad va representar el principi de la fi del nazisme a Europa.
La representació caricaturesca de Hitler és un tret comú en tots els cartells d’aquesta època. Se sol fer èmfasi en el seu nas llargarut i sempre se’l retrata amb un aspecte fastigós. A més, molt sovint es representa, tant Hitler, com els soldats nazis, amb la indumentària típica de l’exèrcit nazi: l’uniforme de la Wehrmacht i la pistola Parabellum (o Luger).
L’aspecte de Hitler o dels soldats nazis contrasta especialment amb l’aspecte del soldat de l’Exèrcit Roig, que és fort, valent, i actua amb contundència contra l’enemic. Com en molts altres cartells de l’època, el soldat soviètic té un aspecte net i honest, és la representació de la bondat que contrasta especialment amb la baixesa dels nazis.
L’aportació dels artistes i dissenyadors gràfics soviètics a la gran victòria de la URSS contra el feixisme és inestimable. Les idees manifestades pels eslògans i les imatges dels seus cartells han transcendit molt més enllà dels anys de la Gran Guerra Pàtria i encara avui formen part de l’imaginari col·lectiu rus.
Si bé en la primera entrada d’aquesta sèrie sobre cartells soviètics deia que un dels temes principals que es tractaven era la feina, la guerra és un altre dels eixos principals de la maquinària propagandística soviètica. Ens veiem a la següent entrada del blog d’El món en xarxa.
Segueix-me a les xarxes:
