Un dels elements culturals que més em van atraure a l’hora d’estudiar rus és l’herència soviètica de Rússia. Per a mi, la URSS és com un mite, a la vegada estudiada i objecte d’interès des de molts punts de vista, però profundament desconeguda a causa d’aquest aire mitològic que l’envolta.
L’herència soviètica de Rússia
És cert que la URSS i l’actual Federació de Rússia són dos països completament diferents pel que fa al territori, sistema polític, econòmic, etc., tanmateix és innegable que Rússia és hereva de la superpotència que va ser la Unió Soviètica. De fet, sembla que faci molts anys que no existeixi la URSS, però no hem d’oblidar que el país va desaparèixer tan sols el desembre 1991, quan es va acabar desintegrant.
Considero que, per a comprendre l’ànima russa, és important ser conscient que la majoria de la població russa és soviètica, és a dir, als passaports de les persones nascudes fins el 1991 posa que el seu país de naixement és la URSS. A banda de ser una mera formalitat, aquest fet és crucial per a entendre fins a quin punt l’herència soviètica influeix sobre la manera de pensar i actuar dels russos contemporanis.
El fet que la societat russa sigui hereva de la URSS s’ha de tenir en compte perquè, tot i que els joves d’ara hagin nascut a la Federació de Rússia, les dues generacions anteriors a ells han viscut els anys formatius de la seva vida a la Unió Soviètica i han transmès els seus valors a les noves generacions. Però, per què és tan rellevant aquest factor?
L’educació a la Unió Soviètica
Doncs és extremadament rellevant perquè a la Unió Soviètica es va donar molta importància a l’educació de la societat. La formació acadèmica a la URSS es va concebre com a quelcom que pretenia anar molt més enllà de l’adquisició de certs coneixements. A través de l’educació es pretenia formar en els valors del comunisme i crear un fort sentiment patriòtic a la societat.
És aquí quan entren en joc els cartells soviètics dels que vull parlar en aquesta entrada. I és que l’educació de la societat en els valors que representaven la URSS no només es duia a terme a les escoles i universitats, sinó que es duia a terme amb propaganda de l’estat en forma de grans construccions civils (com el metro de Moscou), o en forma de cartells propagandístics, per exemple.
«Tant treballes, tant guanyes»
A la Unió Soviètica hi havia uns valors als quals se’ls dedicava especial atenció. Un d’ells és el valor de la feina ben feta i en grans quantitats. Justament aquest valor és el que es vol inculcar amb aquest cartell de l’any 1964 que afirma: «Tant treballes, tant guanyes».
Podem veure en primer terme un home ben plantat, treballador i satisfet que compta els diners que ha guanyat gràcies al seu compromís a la feina. En canvi, en segon terme, veiem un home amb aspecte de ximple, que té poca cura de la seva imatge, que possiblement té problemes amb l’alcohol perquè veiem que té el nas vermell, i que està decebut amb la paga que ha rebut, causa de la seva poca productivitat a la feina.
D’aquesta manera, veiem el tipus de treballador que la Unió Soviètica vol formar: un home compromès amb la seva feina, sa, fort, productiu i sense vicis que entorpeixin la seva activitat professional.
La feina a la Unió Soviètica
A la URSS es donava molta importància a treballar perquè el país va haver de passar pel procés d’industrialització a marxes forçades als anys 30, quan la resta del món occidental se suposava que ja havia deixat enrere feia temps la revolució industrial. A més, el territori de la URSS era tan gran que el procés de creació de xarxes de comunicació necessàries per a dur a terme la industrialització era molt més feixuc que en altres països.
Durant gran part del segle xx, a la URSS es treballaven sis dies a la setmana (48 hores setmanals), però hi ha haver èpoques, com en els anys de la Segona Guerra Mundial, en què es va decretar que s’havia de treballar tots els dies de la setmana. De fet, m’ho van confirmar coneguts de quan vivia a Moscou, em van explicar que llavors era típic treballar sis dies a la setmana i que, en el dia de descans, l’empresa, el gremi, o l’estat oferia als treballadors la possibilitat d’anar a una mena de balneari per a descansar.
La feina a la Rússia actual
Avui dia, treballar continua sent un dels aspectes més importants a la vida dels russos. És molt comú quedar-se a fer hores extres no remunerades sistemàticament per tal d’acabar el volum de feina que s’espera. També hi ha molts llocs de feina d’oficina en què es treballen sis dies a la setmana i fins i tot hi ha la possibilitat de treballar tota la setmana sencera.
Si bé és cert que tot això és causa de la precarietat laboral que pateix la majoria de la classe baixa i mitja russa, el fet que no es consideri que sigui una cosa anormal és molt possible que sigui a causa de l’herència cultural soviètica que veiem reflectida en aquest cartell.
Tot i que aquests cartells estan antiquats i només es poden veure en edificis d’indrets que han quedat congelats en el temps, tothom recorda els eslògans més sonats de l’època soviètica. Però el que encara ha penetrat més la memòria i el subconscient de tota una societat és la idea que una persona com cal ha de ser treballadora i s’ha de sacrificar a la feina per a la seva família i per a la pàtria.
Aquesta és la primera entrada d’una sèrie en què parlaré de cartells soviètics, dels que tractin temes que trobi interessants i dels meus preferits! Ens veiem a la següent entrada del blog d’El món en xarxa.
Segueix-me a les xarxes:
