Practicar esport i fer d’intèrpret són dues de les meves activitats preferides; una forma part de l’àmbit de l’oci i l’altra, de l’àmbit laboral. És per això que em considero una autèntica afortunada, perquè he tingut la sort i el plaer de poder-les combinar.
Des del 7 fins al 12 d’octubre em vaig encarregar de la interpretació de les rodes de premsa de la final a quatre de la UEFA Futsal Champions League i, a més, vaig participar en l’organització donant suport a un dels equips finalistes.
Els quatre finalistes eren el FC Barcelona (amfitrió de la final), el MFK Tyumen, el MFK KPRF i ElPozo Murcia FS. Això volia dir que hi havia dos entrenadors castellanoparlants i dos russoparlants.
La UEFA em va demanar que interpretés sempre a dues llengües, és a dir, si la intervenció era en rus, jo havia de traduir a l’anglès perquè és l’idioma de la UEFA i al castellà perquè la premsa i els entrenadors castellanoparlants entenguessin la intervenció.
Feina prèvia a la interpretació
El primer en què vaig pensar quan em van dir que seria l’intèrpret de la Final 4 va ser que havia de documentar-me perquè, si bé m’agraden els esports i en soc seguidora, el futbol sala no és un dels meus esports predilectes. Per tant, vaig establir quatre punts importants en què m’havia de centrar: la composició dels equips, la trajectòria dels quatre finalistes a la UEFA Futsal Champions League, la terminologia i les normes del futbol sala, i la presa de notes.
La composició dels equips
El primer que vaig fer va ser imprimir-me una llista dels jugadors i de l’equip tècnic de cada equip amb les seves estadístiques a la Lliga de Campions. A més, com que a les rodes de premsa segur que parlarien d’alguns dels jugadors i del seu rendiment, vaig considerar que era una prioritat saber com es pronunciaven els noms de tots els jugadors, conèixer de quina posició jugaven i quines característiques tenien.
La trajectòria dels quatre finalistes
Després de familiaritzar-me amb els components de cada equip, vaig buscar declaracions de jugadors després de partits recents. D’aquesta manera podria veure quina havia estat la seva trajectòria fins ara i a quins aspectes atorgaven més importància tenint en compte la situació anòmala en què se celebrava la final a quatre.
En condicions normals, la Final 4 s’hauria d’haver celebrat l’abril a Minsk, però la crisi de la Covid-19 va obligar la UEFA a aplaçar els partits. Així doncs, a l’octubre, els equips tot just començaven a disputar les seves respectives lligues nacionals. Els equips russos, en aquest cas, tenien més rodatge perquè havien jugat més partits oficials que els espanyols, que n’havien jugat només un d’oficial i un d’amistós.
Escoltar les entrevistes em va servir, a més, per familiaritzar-me amb la manera de parlar i la dicció dels entrenadors i d’alguns jugadors dels equips finalistes. Considero que és molt important intentar acostumar-se a la manera de parlar de les persones que s’hauran d’interpretar. Així, evitarem alguns dels possibles factors sorpresa que puguin dificultar encara més el procés d’interpretació.
Terminologia i normes del futbol sala
Com que jo no era seguidora del futbol sala, em vaig haver d’estudiar les normes que regulen el joc. Estava segura que a les rodes de premsa es discutirien algunes jugades o decisions arbitrals polèmiques i, per això, em vaig concentrar bastant en aprendre’m la terminologia d’aquest esport en català, castellà, anglès i rus.
Per tal d’organitzar-me, vaig elaborar un glossari terminològic de futbol sala en què recollia els noms de les posicions dels jugadors, algunes estratègies de joc, verbs bàsics per a descriure jugades, el nom de les línies del camp, etc.
[Descarrega’t el glossari aquí]
La presa de notes: símbols i idioma
En interpretació consecutiva, la presa de notes és vital per a assegurar una bona interpretació del missatge perquè com menys trigues en anotar una idea principal, més temps tens per a apuntar els detalls que l’acompanyen.
És per això que, després de veure quines paraules se solien repetir més a les rodes de premsa i les entrevistes que vaig veure, vaig establir una llista de símbols que m’ajudaria a anotar més ràpidament el missatge que hauria d’interpretar.
També em va ajudar molt decidir prèviament a la interpretació en quina llengua faria la presa de notes. Com que, si la intervenció es feia en castellà, jo l’havia d’interpretar a l’anglès i al rus, vaig decidir que faria la presa de notes en anglès perquè és una llengua molt més compacta que no pas el rus i, a més, em servia per a avançar feina de cara a la interpretació.
Gràcies a la llista de símbols que vaig fer i al fet que vaig practicar la tècnica de presa de notes dies abans de la interpretació, vaig notar que em donava temps a apuntar la majoria de detalls de les intervencions i que m’era molt més fàcil entendre les meves notes.
La màgia de la interpretació
Com que algunes de les rodes de premsa en què vaig interpretar es realitzaven després de disputar un partit, els entrenadors encara tenien les emocions a flor de pell quan entraven a la sala de premsa. Això va fer que més d’una vegada responguessin de manera bastant curiosa —per dir-ho d’alguna manera.
Un dels entrenadors finalistes davant la pregunta “El disgusta el fet d’haver encaixat dos gols al final de cada part?” va explotar i va contestar —molt enfadat i en to irònic— que li encantava que li fiquessin gols abans d’acabar el partit. Després va contestar a la pregunta sense ironia i jo vaig optar per interpretar únicament la part en què el seu discurs no era irònic.
Em va semblar que interpretar una intervenció que no tenia una funció referencial, és a dir, de donar informació de manera directa, podia causar molta confusió. Crec que, en aquest cas, com a intèrpret, em podia permetre obviar la primera part de la intervenció perquè després es repetia la mateixa resposta, però dita de manera directa i sense figures retòriques.
En resum, fer d’intèrpret per la UEFA ha estat una de les millors experiències professionals de la meva carrera i estic molt contenta d’haver superat la prova amb escreix. M’ha servit per a reafirmar que la meva manera de preparar les interpretacions és efectiva i que fer d’intèrpret és una feina que m’apassiona. A més, els organitzadors van quedar contents de la feina que vaig fer i, fins i tot, em van felicitar, cosa que vaig agrair molt.
Ens veiem a la pròxima entrada del blog d’El món en xarxa!
Segueix-me a les xarxes:
