A Rússia i altres països de l’antiga Unió Soviètica, el dia 23 de febrer se celebra el Dia del Defensor de la Pàtria (День защитника Отечества). Aquesta festa nacional sorgeix a partir de la data de la creació de l’Exèrcit Roig al 1918. De totes maneres, aquesta celebració, amb el pas del temps, s’ha convertit en el dia de l’home (en oposició al Dia de la Dona, que se celebra el 8 de març).
Celebració oficial
Com en moltes festes nacionals russes, l’Estat celebra el Dia del Defensor de la Pàtria amb nombroses desfilades militars a totes les grans ciutats del país. A Moscou desfila el Regiment Presidencial a la plaça Roja, s’organitzen concerts amb cançons patriòtiques de la guerra i es fan cerimònies en honor als soldats caiguts en diferents batalles.
Un dels elements més importants de qualsevol gran celebració a Rússia són els focs artificials i, aquesta festa no és pas una excepció.
Com ho celebren els ciutadans?
Durant els anys que vaig viure a Moscou vaig tenir l’oportunitat de veure com celebraven aquesta festa diferents grups de persones. Com a tot arreu, tant hi ha gent que celebra la festa, com gent que no fa res d’especial.
A l’entorn universitari hi ha estudiants que no celebren el Dia del Defensor de la Pàtria, potser feliciten els companys de classe, però no els fan cap regal. En canvi, també vaig arribar a veure com les noies de la classe es posaven d’acord per fer un petit detall als seus companys. Els regals que se solen fer en aquesta festa són «molt masculins», és a dir, regalen begudes alcohòliques amb embotits i aperitius, capses de bombons amb inscripcions que destaquen la masculinitat dels homes, mitjons ficats en capses i embolcalls negres, amb lletres brutals que poden arribar a dir «mitjons veritablement masculins».
En un entorn més familiar vaig poder veure pràcticament el mateix que a l’entorn universitari. Per descomptat, les famílies vinculades a l’àmbit militar sí que dediquen molta atenció a aquesta festa. Aquestes famílies van a restaurants, tots els familiars feliciten els militars de la família i els expressen l’orgull que senten de la seva gran feina, els fan regals «d’homes molt homes», etc. En canvi, hi ha moltes famílies en què simplement es felicita els homes i els nens, encara que no hagin fet el servei militar obligatori.
A la feina, també hi ha gent que para més atenció a la festa i felicita tots els companys homes, i hi ha d’altres que amb prou feines els felicitava. Si es tracta d’una gran empresa, moltes vegades es regalen petits obsequis als treballadors homes en honor a la celebració.
El Dia del Defensor de la Pàtria des del punt de vista d’una estrangera
Tota celebració agafa desprevinguda els estrangers i aquests es poden sentir més o menys identificats amb la festa en qüestió. Personalment, aquesta festa no l’he acabada d’integrar mai en el meu imaginari i no hi sento una gran connexió.
Tot i que no em solc sentir identificada amb les festivitats d’origen militar, puc comprendre les festes que celebren la creació i les victòries de l’Exèrcit Roig per la seva importància històrica totalment innegable. El que m’impedeix sentir el Dia del Defensor de la Pàtria com a una celebració meva és el fet que no només la transformin en el dia de l’home, sinó que felicitin els homes que no tenen res a veure amb les forces armades i que moltes dones que sí que es dediquen a l’àmbit militar quedin ignorades.
A mi, si em parlen de defensors de la pàtria em ve al cap directament la Liudmila Pavlitxenko, la millor franctiradora de la història, que va abatre 309 enemics, entre els quals 36 eren franctiradors. Però, de la Liudmila Pavlitxenko, ja en parlarem un altre dia.
Més enllà de l’aspecte militar de la festa, aquesta celebració traspua un sexisme molt fort perquè, d’una banda atribueix a l’home les qualitats de protecció, valentia, estoïcisme, brutalitat, entre d’altres. D’altra banda, això relega la dona a una posició de submissió i d’inferioritat, perquè la dona ha de representar tot el contrari al que és l’home: ha de ser presumida, bonica, dèbil, sense capacitat de protegir-se ella sola, etc.
Totes aquestes qüestions les veurem en una altra entrada que dedicaré al Dia de la Dona a Rússia. Haurem d’esperar, com a mínim, fins el 8 de març i ho faré aquí, al blog d’El món en xarxa!