El 21 de febrer de cada any se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna que va ser aprovat per la UNESCO l’any 1999 a petició de Bangladesh. L’objectiu d’aquesta diada és conservar el patrimoni indígena i promoure els idiomes locals i transfronterers com a eines de diàleg pacífic.
Volia aprofitar aquesta diada per tractar un parell de qüestions relacionades amb les llengües maternes i els professionals lingüístics. La primera és l’ús que es fa del terme llengua materna i l’altra qüestió és l’etern debat intern amb què ens trobem molts traductors: la política natives only (‘només nadius’).
Llengua materna. Quines alternatives tenim?
Pel que fa a la qüestió del que s’anomena llengua materna, en entorns monolingües no hi ha pràcticament possibilitat de confondre’s: la llengua materna fa referència a la primera llengua que s’aprèn, a la llengua de la unitat familiar i, amb el temps, acaba sent la llengua que es domina millor.
En canvi, en entorns plurilingües, com seria el cas dels Països Catalans, el terme no és suficientment clar perquè la llengua materna i la llengua en què es té més domini lingüístic no són la mateixa. Aquest factor pren encara més rellevància si parlem de famílies amb infants que han immigrat a Catalunya, per exemple, perquè hi ha molts casos en què els infants conserven la seva llengua materna, però el nivell que acaben tenint d’aquesta llengua és inferior al de les llengües adquirides posteriorment.
Per tant, cal filar més prim quan es parla de llengua materna. A banda de la poca exactitud del terme, també s’ha de tenir en compte les implicacions sexistes que té llengua materna. Aquesta expressió es fa servir com si la mare fos l’únic agent social que juga un paper en la transmissió lingüística dels infants.
En un article del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona que, tot i tenir gairebé 20 anys, m’ha resultat molt interessant, es proposen unes alternatives al terme llengua materna segons els criteris de moment i/o ordre d’adquisició (origen); competència; funció; i identificació.
Podem veure un exemple d’ús de termes més concrets i alternatius a llengua materna a les estadístiques de l’Idescat sobre els usos lingüístics de la població: es fan servir els termes llengua inicial, llengua d’identificació i llengua habitual. Els usos d’aquests termes coincidirien amb les propostes de l’article esmentat anteriorment.
Està clar que el tema de la llengua materna és una qüestió molt més complicada del que sembla a primera vista. La llengua és un element que, per a moltes comunitats, la catalana, per exemple, és un símbol identitari i té un valor simbòlic. Per això, la llengua, massa sovint es converteix tant en una eina política, com en la diana de polítiques destinades a destruir-la. Si us interessa el tema de les llengües maternes i com les elits polítiques pretenen modelar el panorama lingüístic segons els seus interessos, us recomano aquest article escrit pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades a VilaWeb.
Política natives only
Els traductors moltes vegades ens trobem amb ofertes de feina que demanen exclusivament traductors nadius o amb un nivell de llengua perfecte. Això genera bastanta frustració entre els professionals que ens hem format durant anys i anys per assolir nivells de domini lingüístic alts, perquè nosaltres mai no serem nadius d’una llengua que no és la nostra llengua inicial. Però, és correcta la suposició que un nadiu sempre serà millor traductor que un traductor que no ho és?
No necessàriament. Per descomptat, una persona nadiua d’un idioma tindrà punts a favor perquè té un bon domini de la seva llengua inicial, no obstant això, també és imprescindible ser conscient dels processos que s’han de dur a terme per traduir. S’han de tenir certs coneixements socioculturals sobre els països en què es parlen les llengües amb què treballes, i si es tracta de textos especialitzats, aquest factor és encara més important, perquè s’han de conèixer molt bé les diferències entre els àmbits especialitzats en un país i en l’altre.
Un bon traductor no només tindrà molt bon nivell de la llengua meta, sinó que ha de tenir un nivell excel·lent de la llengua d’origen, així com moltes altres habilitats que no es tenen pel sol fet de ser nadiu. D’aquesta manera, podem afirmar que un traductor nadiu amb la formació adequada pot ser una opció òptima per alguns encàrrecs, però un traductor format i no nadiu també pot fer traduccions de molt bona qualitat. Al capdavall, el fet que hagi obtingut un grau en traducció i interpretació se suposa que ha de demostrar que té un bon nivell en la combinació lingüística amb què treballa.
Dit això, m’agradaria aprofitar el Dia internacional de la llengua materna per convidar tothom a cuidar la seva llengua inicial, d’identificació, o habitual, sobretot si es tracta d’una llengua minoritzada com el català. Les llengües viuen mentre les fem servir, per tant, fem-les servir amb tothom i en tots els àmbits de la nostra vida!