A Moscou no hi ha res com veure arribar la primavera: els carrers deixen d’estar coberts de glaç i a poc a poc el termòmetre puja fins als 15 graus. Els parcs estan verds i a la ciutat es comencen a plantar flors de colors ben vius que alegren el pas als moscovites i anuncien que s’acosta una de les celebracions més importants per a la nació russa: el Dia de la Victòria.
El Dia de la Victòria és una de les festes més estimades pels russos; commemoren la victòria de la URSS sobre el feixisme i la importància que va tenir el país a la Segona Guerra Mundial per a alliberar tot Europa. És una diada de patriotisme que està suficientment justificat des del meu humil punt de vista.
Aquest any la celebració del Dia de la Victòria s’ha ajornat a causa de la pandèmia mundial, però voldria compartir com n’és d’especial aquesta diada i per què tothom l’aprecia tant.
Com se celebra el Dia de la Victòria?
Per a aquells que no venim d’un país on es doni gaire importància a l’exèrcit i a la tecnologia militar, és bastant estrany pensar que la gent es lleva d’hora i espera durant hores als carrers per poder veure com desfilen tancs pels carrers de la ciutat. L’única cosa que és encara més estranya és veure-ho amb els teus propis ulls.
En un país en què el servei militar encara és obligatori per als homes, la majoria de famílies tenen algun membre que ha servit a l’exèrcit o que hi treballa, i això és motiu d’orgull per a molts. A més, m’atreveixo a dir que pràcticament tothom té un avantpassat que va participar a la Segona Guerra Mundial (o Gran Guerra Pàtria) i, per això, encara es tenen molt presents totes les històries de la guerra que els supervivents d’aquell horror van transmetre a les seves famílies.
Per tant, no és difícil d’imaginar per què les forces armades russes, la tecnologia militar, el record als caiguts i l’homenatge als supervivents són els elements centrals de la celebració del Dia de la Victòria.
Gran desfilada militar a la plaça Roja
El nou de maig comença com moltes altres celebracions: amb ofrenes florals a la tomba del soldat desconegut en què crema la flama eterna, situada al costat de la muralla del Kremlin, al jardí d’Alexandre, i custodiada sempre per la guàrdia d’honor de la flama eterna.
El plat fort de la jornada, sobretot a nivell televisiu, és la desfilada militar a la plaça Roja en què assisteix el president de la Federació de Rússia juntament amb tots els pesos pesats de l’exèrcit: el Ministre de Defensa, generals, comandants, etc.
Tot i que la victòria sobre els nazis es va proclamar el nou de maig de 1945, la primera desfilada militar a la plaça Roja en celebració de la victòria va tenir lloc el vint-i-quatre de juny de 1945.
La desfilada és un espectacle visual molt colpidor: els regiments de soldats marxen solemnement per la plaça Roja, els veterans van vestits amb els seus uniformes recoberts de medalles honorífiques, el president de Rússia felicita tothom en honor al Dia de la Victòria i, en acabar el seu discurs, la plaça Roja tremola amb el crit “hurra!” de tots els soldats presents i sona un dels himnes més bonics i solemnes del món: l’himne de Rússia. A mi se’m posen els pèls de punta.
El regiment immortal
Un altre element que ha esdevingut imprescindible a la darrera dècada és la marxa del regiment immortal. Es tracta d’una tradició relativament nova que a Moscou va començar a la dècada dels 2010, tot i que en altres ciutats russes aquesta marxa ja s’havia organitzat anteriorment.
A la marxa del regiment immortal, la gent porta fotografies amb una breu biografia dels seus familiars que van participar a la Gran Guerra Pàtria d’una o altra manera i que, per desgràcia, ja no són amb nosaltres. És una marxa solemne en què el silenci es trenca només per cantar cançons de la guerra que tots els russos aprenen a l’escola.
Concerts als parcs de la ciutat
A la tarda, quan han acabat els esdeveniments més seriosos i solemnes en honor al Dia de la Victòria, els moscovites es dirigeixen als nombrosos i enormes parcs de la capital russa, on hi ha escenaris amb cors que canten cançons de la guerra i paradetes amb menjar. És hora de la disbauxa.
El parc que acull més gent el Dia de la Victòria, com el seu nom indica, és el parc de la Victòria. Hi acudeix moltíssima gent que es passa tota la tarda a la gespa amb els amics gaudint del bon temps (si tenen sort) i bevent, per tant, quan es comença a fer de nit la gent comença a anar una mica passada de volta. És una estampa poc freqüent en un país que, a diferència del nostre, no sol fer gaire vida al carrer.
Focs artificials
En arribar la nit, la gent continua als parcs divertint-se i esperant la traca final de la diada: el gran castell de focs que conclourà la celebració més estimada a Rússia. En els minuts abans de l’inici dels focs artificials, és molt típic veure el metro col·lapsat de gent, cosa que és complicada perquè les andanes tenen unes dimensions ingents. També és comú veure corredisses de gent afanyant-se per poder sortir dels passos subterranis i no perdre’s l’espectacle final del Dia de la Victòria.
Tot i que jo no soc russa i no m’entusiasma precisament la idea de l’exèrcit desfilant per les avingudes principals de la ciutat, reconec que és la meva festa preferida de Rússia. Considero que comprendre per què el Dia de la Victòria és tan important per a la societat russa és vital per a entendre una nació que continua sent una barreja entre misteri i llegenda per al món occidental.
Segueix-me a les xarxes:
