Des de ben petita vaig saber que em volia dedicar a les llengües, per això, quan va arribar el moment de decidir quin grau universitari volia cursar, el grau en traducció i interpretació va ser una elecció senzilla i evident.
Més enllà d’assistir a la jornada de portes obertes de la Universitat Autònoma de Barcelona i d’informar-me sobre les possibles sortides laborals que tindria, no vaig fer gaire recerca sobre les assignatures que s’impartien al grau. Per això crec que és interessant resumir què vaig aprendre en quatre anys, quines assignatures vaig tenir i si el grau va complir les meves expectatives.
El camí per aprendre a traduir
Com és obvi, durant els quatre anys de grau vaig aprendre a traduir diversos tipus de textos, però abans vaig haver de treballar molt les meves llengües d’especialització: català, castellà (llengües A), anglès (llengua B) i rus (llengua C).
Durant el primer curs hi ha majoritàriament assignatures de llengua que, des del meu punt de vista, a part d’estar centrades en elevar el nostre nivell de domini lingüístic, tenen l’objectiu de garbellar quins alumnes s’han matriculat a la carrera adequada i quins no. Quan vols dedicar-te a la traducció i la interpretació, és indispensable estimar-te de la mateixa manera les teves llengües maternes i les estrangeres.
Hi ha molta gent que s’espera començar a traduir grans obres de la literatura universal des del primer dia, però la realitat és ben diferent. Les assignatures de traducció, en el meu cas, només van començar al segon semestre del primer curs, ocupaven molt poques hores i traduíem textos d’àmbit turístic a nivell divulgatiu.
Des del meu punt de vista, a primer de traducció, l’assignatura que pren més importància és la de la llengua C, en el meu cas, rus, perquè és la llengua que es comença des de zero i l’objectiu és acabar la carrera amb el nivell més alt possible. El rus no és una llengua romànica, tot i que sí que és indoeuropea, per tant, requereix molta dedicació trencar la barrera entre un nivell inicial i un nivell mitjà. Si les nou hores a la setmana de llengua C s’aprofiten bé, pots obrir les portes d’una combinació lingüística que et pot diferenciar de la resta de traductors en un futur.
Una de les meves parts preferides del grau van ser les assignatures que se centraven en l’estudi de la història, cultura i dialectes d’alguns dels països en què es parla anglès. Per a un traductor, és vital conèixer la realitat dels països on es parla qualsevol de les seves llengües de treball perquè això influeix en molts aspectes lingüístics que s’han de tenir en compte per dur a terme tasques de traducció.
On és la interpretació?
El nom del grau sembla indicar que es dedicarà la mateixa quantitat de temps a la traducció i a la interpretació, no obstant això, les assignatures d’interpretació no comencen fins al tercer curs. L’assignatura d’iniciació a la interpretació fa por a molta gent que es vol dedicar únicament a la traducció, però, si es treballa a casa amb les pautes que donen les professores, és una assignatura més que tothom pot aprovar.
Un descobriment que vaig fer a quart va ser la interpretació bilateral. És una modalitat que es fa servir molt a la interpretació als serveis públics, i em va captivar pel nivell de fluïdesa que s’ha de tenir per poder esdevenir el canal mitjançant el qual dues persones es comuniquen.
A quart vam tenir una altra assignatura que plantejava qüestions molt interessants. Mediació social per a traductors i intèrprets em va servir per aprendre quins reptes em podia trobar en l’exercici de la interpretació a banda de la dificultat lingüística de la tasca. Vam parlar de codis deontològics, de bones pràctiques, de posar-se el barret d’intèrpret i el de mediador en diferents situacions.
Assignatures sorpresa
Voldria dedicar una secció d’aquesta entrada a assignatures que no m’esperava tenir i que em van sorprendre en el bon o el mal sentit. Comencem per les que em van sorprendre negativament:
Durant tot el grau de traducció i interpretació hi va haver un parell o tres d’assignatures que no vaig arribar a entendre mai. Aquest és el cas de les assignatures de terminologia aplicada a la traducció i la interpretació, llengua d’especialitat per a traductors i intèrprets i introducció a les institucions nacionals i internacionals per a traductors i intèrprets.
Aquestes assignatures tenen títols bastant interessants, però el títol i el contingut de l’assignatura no tenien gairebé res a veure. A terminologia havíem de fer una mena de glossari com a treball final, però em va faltar un contingut teòric més enllà de treballar prefixos i sufixos d’origen llatí per crear termes.
En el cas de llengua d’especialitat, vam parlar de manera completament abstracta sobre què era i què no era llengua d’especialitat, però no se’ns va proporcionar cap mena de recurs per treballar amb textos especialitzats. M’hauria agradat fer una selecció de diccionaris i eines que ens poguessin ajudat a treballar amb aquests tipus de textos en un futur.
Finalment, l’assignatura d’institucions va ser una de les grans decepcions del grau, perquè es tracta d’una assignatura optativa molt demandada i em va semblar una pèrdua de temps. El temari era inabastable, havíem de llegir un dossier molt dens sobre l’organització i l’estructura de la Unió Europea, a classe no hi havia temps per posar en comú dubtes, ni per assimilar la informació que treballàvem a casa. Personalment, van ser els tres crèdits que em van fer suar més en tot el grau, i tot va ser per culpa de no saber cap a on anava l’assignatura.
D’altra banda, hi va haver assignatures que, tot i semblar molt pesades, em van fer gaudir molt. Aquest seria el cas d’història de la traducció, teoria de la traducció i edició i revisió de textos.
Història de la traducció i teoria de la traducció són dues assignatures obligatòries de segon i quart de carrera que fan por i mandra a molta gent. De fet, això és comprensible, perquè a història es tracta la trajectòria de la traducció a Catalunya a través de la traducció de la Bíblia. És una assignatura densa, però em va agradar molt descobrir que cada corrent religiós va fer la seva pròpia traducció de la Bíblia i que cadascú va fer servir uns textos originals diferents.
Pel que fa a teoria de la traducció, aquesta assignatura es va centrar molt en les concepcions del que havia de ser una bona traducció, del que havia de tenir més importància: el contingut o la forma. A mi em va semblar que era una mena de filosofia aplicada a la traducció i, realment, em va agradar veure els models de traducció que proposaven les diferents escoles de traductors.
En darrer lloc, la gran sorpresa de la carrera per mi va ser edició i revisió de textos. Vaig aprendre moltíssim en aquesta assignatura, des dels símbols que es fan servir per corregir textos editorials, fins a detalls de com funciona el món editorial. És una assignatura optativa molt recomanable si també t’agradaria dedicar-te a la revisió i correcció de textos.
Per tant, amics i amigues, ja veieu que traduir i interpretar va molt més enllà de saber dues llengües. El grau de traducció i interpretació ofereix una formació específica excepcional per esdevenir bons professionals lingüístics, ja sigui en l’àmbit de la traducció o de la interpretació. Ens veiem a la propera entrada del blog d’El món en xarxa!
Segueix-me a les xarxes:
