Quan redactem un text o fem una traducció sembla que les úniques coses que haguem de tenir en compte siguin aspectes ortogràfics i gramaticals, la intel·ligibilitat i l’estil del text, i ser fidels a l’original. No obstant això, cal ser conscients que, a l’hora d’escriure, tenim la responsabilitat de fer servir un llenguatge inclusiu.
Últimament he estat treballant amb encàrrecs de traducció inversa del castellà a l’anglès i, en diverses ocasions, he hagut de parar-me a pensar en solucions lingüístiques que m’ajudessin a evitar la discriminació sexista en el llenguatge. És per això que considero que val la pena dedicar aquesta entrada a reflexionar sobre quins aspectes s’han de tenir en compte per evitar usos no inclusius.
Per què és important fer servir el llenguatge inclusiu?
Encara que sembli que el llenguatge inclusiu sigui una qüestió de correcció política, va molt més enllà d’això. La llengua reflecteix les actituds, conductes i percepcions que es consideren acceptables a la nostra societat. Això vol dir que influeix directament sobre la manera en què ens comportem.
Per tant, si volem viure en un món igualitari, és essencial fer servir un llenguatge neutre quant al gènere quan sigui possible per tal d’evitar que es perpetuïn els prejudicis contra qualsevol gènere.
Institucions com l’ONU o el Parlament Europeu ens proporcionen guies i pautes per a redactar textos fent servir un llenguatge neutre quant al gènere en un entorn multilingüe, cosa que pot ser de gran utilitat per a traductors. La Universitat Autònoma de Barcelona també disposa d’una guia per a l’ús no sexista del llenguatge que aporta molt bones propostes per a fer els nostres textos més inclusius.
Problemes de traducció castellà > anglès
La flexió de gènere excessiva
Si partim de la combinació lingüística amb què he estat treballant, del castellà a l’anglès, hem de tenir en compte que el castellà, a diferència de l’anglès, té flexió de gènere. Això vol dir que els substantius, adjectius, articles i pronoms varien de forma segons si pertanyen al gènere masculí o femení. Aquest aspecte és important perquè cal evitar traslladar la marca de gènere a l’anglès quan no sigui necessari.
D’aquesta manera, si a la versió en castellà del text posa «Presidente», haurem de procurar no traduir-ho com a «Chairman», per exemple, perquè en anglès no és necessari marcar el gènere d’aquesta paraula i, a més, existeixen alternatives igual d’adients. Segons el context, podríem optar per «Chairperson» o, simplement, «Chair».
Títols de tractament formal
Un altre problema amb què m’he topat és la traducció dels tractaments formals. En el text que traduïa hi havia una llista de membres d’un comitè d’ètica introduïts per Sr. i Sra. La traducció de Sra. podria presentar-nos el dilema de traduir-ho com a:
- «Mrs», títol que es fa servir normalment davant del cognom d’una dona casada.
- «Miss», que es fa servir davant del nom i/o cognom d’una dona no casada.
- «Ms», títol que es fa servir davant del cognom d’una dona però evita marcar si està casada o no.
Si bé cap de les opcions no suposaria un error garrafal, el fet de no plantejar-nos aquest dilema, sí que seria un error greu. Cal ser conscients que, justament a causa de la força que ha pres el llenguatge inclusiu, les opcions Mrs i Miss es fan servir cada vegada menys i no ens hauríem de deixar emportar per referents que haguem vist en pel·lícules o llibres, que ja queden antiquats.
Gènere no binari
Hi ha casos en què determinar el gènere d’una paraula és impossible perquè no ens donen context suficient, o perquè ens volem referir a persones no binàries, és a dir, fora del binomi home/dona.
En aquests casos, hi ha propostes molt innovadores, com la introducció d’un pronom neutre elli i terminacions neutres totis, alti, etc. en català i elle, juntament amb terminacions neutres com todes, alte, etc. en castellà.
Com em comentava una bona companya traductora, els traductors ens hem d’ajustar a les peticions dels nostres clients i tenim poc marge per fer servir un llenguatge inclusiu innovador que permeti ser realment neutre. Per això, considero que és bo que persones que no es dediquin a les llengües siguin conscients d’aquestes alternatives i estiguin disposades a posar-les en pràctica.
Diuen que els ulls són el reflex de l’ànima, però jo m’atreviria a dir que el llenguatge que fem servir encara ho és més, perquè representa la nostra manera de pensar i de concebre el món. Amb aquesta entrada m’agradaria animar-vos a que indagueu sobre el llenguatge inclusiu per poder-lo aplicar tant en el vostre àmbit professional, com en el vostre dia a dia.
Segueix-me a les xarxes:
